tag:blogger.com,1999:blog-6379528714862722192024-03-21T20:23:52.443-07:00Imatges i Paraules per SobreviureM'agrada mirar la vida darrera una càmera de fotos. Aquest blog no té més pretensió que expresar pensaments, emocions , somnis , deixar fluir les paraules que em suggereix cada foto i que de vegades, m'està demanant a crits sortir , per simplement , endreçar una mica les neurones i passar una bona estona amb mi mateixa i amb qui ho vulgui compartir.Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-76946347805261133192016-01-13T01:49:00.000-08:002016-01-13T01:52:25.075-08:00NOMÉS PER DIVERSIÓ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioyvSnB4vcPViincWaMdH-GamDYPOkYxGNaH8eEbZc_T49w-BcaWCY5O6G6riAo8NhyphenhyphenJMckDExp9OJRyYZTFOCTAWZ-mfu0lIIDJQSrGcn0LLwGWuVDj_aaDy1tXaP-3zC4koO_lR6LnY/s1600/just+for+fun.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioyvSnB4vcPViincWaMdH-GamDYPOkYxGNaH8eEbZc_T49w-BcaWCY5O6G6riAo8NhyphenhyphenJMckDExp9OJRyYZTFOCTAWZ-mfu0lIIDJQSrGcn0LLwGWuVDj_aaDy1tXaP-3zC4koO_lR6LnY/s640/just+for+fun.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Estic en sequera fotogràfica des de fa dies , no trobo motius ni moments , poso la música i deixo que em guiïn els Rolling Stones , Lluís Llach o Bruce Springsteen ,tan se val, tot per deixar-me portar a algun lloc, busco en els meus desordenats arxius fotogràfics, trobo uns arbres , sempre m'han agradat els arbres a l'hivern, tenen alguna cosa fantasmagòrica que m'atrau , i no sé, em deixo portar per tot plegat , encara que només sigui per passar l'estona. Però alguna petita màgia si que deu tenir la fotografia, perquè , de sobte me n'adono que el temps s'ha esfumat i s'ha emportat els mals esperits que em rondaven.Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-20316801472998664682015-12-13T13:03:00.001-08:002015-12-15T10:13:14.558-08:00QUERIDO ABUELO<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiujqaGQH0yRZGVj5h4Rf3XaqFEZ3P_dUMEYOARB2SDgQKeNWL3pjF48ZJ3JyALXMtRU2S2eqPjxCoUl3ajyfFt5p7llfn8Br1UQMy0tJOLABdLJ57LFoKW6lzALAMdtbO6b8-NfpzugV8/s1600/querido+abuelo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiujqaGQH0yRZGVj5h4Rf3XaqFEZ3P_dUMEYOARB2SDgQKeNWL3pjF48ZJ3JyALXMtRU2S2eqPjxCoUl3ajyfFt5p7llfn8Br1UQMy0tJOLABdLJ57LFoKW6lzALAMdtbO6b8-NfpzugV8/s640/querido+abuelo.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
Arribada a aquell moment de l'endreçada general , vaig trobar aquella postal que un dia tan tan remot vaig escriure ves a saber on , potser a l'escola , vigilada per una d'aquelles mestres sinistres que si no estaves alerta ja t'havien fotut el clatellot, o potser la vaig escriure a casa en algun d'aquells moments de nena solitària . Al trobar-la , una pila de sentiments i records se'm van tirar al damunt , alguns amagats, d'altres dolços, d'altres volgudament endreçats en un racó de la memòria remota per , a poder ser, no retrobar-los mai més, però que ara , apareixien , com fantasmes del passat que s'alliberen del seu empresonament . Però el record de l'avi no era d'aquests, el record de l'avi és dels de l'home gran i bondadós que sempre en tenia una per fer-me riure , que se les enginyava totes per conjurar la malaltia i la pobresa , que sabia com fer de la necessitat virtut i que també enterrava els seus fantasmes a cops de oblit voluntari.<br />
<br />
<i></i>I sí, "querido abuelo", nosaltres que tota la vida havíem parlat en català , ves per on , escrivíem en castellà, sempre escrivíem en castellà, als amics , a la família, a tothom, tots catalans escrivint en castellà . I és que l'època era així. De petita pensava que hi havien dues llengües a tot arreu , una per a parlar a casa i amb els que coneixíem i l'altre per l'escola, els llibres, la televisió, la ràdio i per aquella gent vestida de verd amb aquell barret tan estrany i que em feien una mica de por. I no em sap greu parlar i escriure el castellà més o menys correctament , ans al contrari, tan de bo pogués parlar i escriure en més llengües , però hauria preferit aprendre'l d'una altra manera.<br />
<br />
I és que, com Raimon, jo vinc d'un silenci antic i molt llarg.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-88080583161403874182015-12-08T11:51:00.000-08:002015-12-15T10:12:18.816-08:00PEDRES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiylIioeY1BwLkvI6CeQJps-4H1waV2HuoenZnJdf2jIq3ZaqLcZhk12AzYgIPydcuW3zj79D8pZAnGIVrrR2g1csP7Lc25OrV-O9qmwntF3QtelHChnJLtWfqEH2XK3OLCpdrn0fAPwyY/s1600/22987369173_1884f7e7c7_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiylIioeY1BwLkvI6CeQJps-4H1waV2HuoenZnJdf2jIq3ZaqLcZhk12AzYgIPydcuW3zj79D8pZAnGIVrrR2g1csP7Lc25OrV-O9qmwntF3QtelHChnJLtWfqEH2XK3OLCpdrn0fAPwyY/s640/22987369173_1884f7e7c7_o.jpg" width="635" /></a></div>
<br />
<br />
Pedres en el camí i pedres a les sabates,<br />
pedres al ronyó i pedres a les butxaques,<br />
pedres que punxen ,<br />
pedres precioses que compren amors i pedres úniques que compren la vida ,<br />
pedres de sal,<br />
pedres pedretes ben rodonetes ,<br />
pedres petites i pedres com roques,<br />
quedar-se de pedra al saber la veritat,<br />
tantes històries gravades en pedres i tantes pedres plenes d'història,<br />
tenir el cor de pedra per tantes pedrades rebudes al cor<br />
pedres , moltes pedres......Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-11025907601962748812015-11-01T12:09:00.000-08:002016-03-01T00:41:16.665-08:00POT SER ENCARA NO SE N'HA ANAT DEL TOT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyNyVsexx9SSl1KT8G2Tf6W6XF4OK1wn_O1HQY-JSgsJxkFVUQLNcK3-ZRt4U96u10JEQAHAih4-9D2AsY8FAtuORWgiV4ABt0PHk9BcNicYhh1Fyt1YBEOrkoHO6NCsElpBpaOxSrloo/s1600/3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyNyVsexx9SSl1KT8G2Tf6W6XF4OK1wn_O1HQY-JSgsJxkFVUQLNcK3-ZRt4U96u10JEQAHAih4-9D2AsY8FAtuORWgiV4ABt0PHk9BcNicYhh1Fyt1YBEOrkoHO6NCsElpBpaOxSrloo/s640/3.jpg" width="456" /></a></div>
<br />
De vegades sento la seva presència , quan menys m'ho espero , entra i surt sense fer soroll, potser es queda una estona dins una butxaca o enredat entre els meus dits, quan ploro sé que hi és, ell no ho sap però jo sé que hi és , o potser sí que ho sap i m'enreda. L'altre dia va venir, es va amagar rera la lluna i es pensava que de tan blanc no me n'adonaria , però sé que hi era, el conec bé i sé que li agraden les llunes . Apareix quan el necessito , de vegades en forma de pensament, d'altres en forma de sentiment, moltes en forma de cançó i algunes en forma d'aroma . I és que ja ho tenen això els àngels, que de tan que els necessitàvem quan vivien , no saben marxar del tot i ens ronden per ajudar-nos a viure.Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-51549069672403703892015-10-18T08:03:00.000-07:002015-10-26T03:54:00.738-07:00A FALTA DE INSPIRACIÓ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtVWJmj7Tb1fIPDzUyqKekfrzh-j8YmNsUY_QJXkG0XuOACvnvQapAJ4Q7NfJjYCwBACziK7CqL4h4cqaoILypd0a7Vqvuekpur1LkVCB_-N7HZLyWodS_AOcr1Kf3pOIf1eTV8yZxEHk/s1600/21652731464_c607e27237_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtVWJmj7Tb1fIPDzUyqKekfrzh-j8YmNsUY_QJXkG0XuOACvnvQapAJ4Q7NfJjYCwBACziK7CqL4h4cqaoILypd0a7Vqvuekpur1LkVCB_-N7HZLyWodS_AOcr1Kf3pOIf1eTV8yZxEHk/s640/21652731464_c607e27237_o.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Avui vull escriure al blog però no se m'acut res, veig fulles de tardor i no se m'acut res , miro els colors de la natura i no se m'acut res , escolto aquella cançó que un dia em va fer saltar el cor i expandir l'ànima i no se m'acut res , llegeixo aquella autora que escriu amb paraules precises perquè tot torni a tenir sentit i no se m'acut res, la llum càlida d'octubre entra per la finestra però no se m'acut res, i de sobte recordo aquella entrevista que li van fer un dia a la ràdio a aquell personatge, que no em cridava gaire l'atenció , que de tan excèntric el sentia llunyà i que va dir que ell tenia la clau de girar el taller. La clau de girar el taller era aquella eina que no existia , però que als pobres aprenents de mecànic els feien anar a buscar en els seus primers dies de feina. Absurditats d'una època, espero que ja passada. Però pensant-hi bé, potser si que existeix la clau de girar el taller, i si algú , alguna vegada la troba, potser trobi la clau per viure.<br />
<br />
<br />
<br />Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-35800109017902788172015-09-29T14:10:00.000-07:002015-10-13T11:46:39.665-07:00LLUM DE SETEMBRE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggjmTdSUDoPCq9sE1Gk2AjNdk2JXeTRwXgLZl1KRaP0lQG0y5tG08mckybD789Fy0sw6u38URMuckLdFRo7H8LyJSbgapFVloRfITnpc78t2hpmTWXMDghBGWITKb9CULn2q9nVpFeN_E/s1600/tardor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="440" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggjmTdSUDoPCq9sE1Gk2AjNdk2JXeTRwXgLZl1KRaP0lQG0y5tG08mckybD789Fy0sw6u38URMuckLdFRo7H8LyJSbgapFVloRfITnpc78t2hpmTWXMDghBGWITKb9CULn2q9nVpFeN_E/s640/tardor.jpg" width="640"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Setembre se m'escola entre els dits deixant enrera el rastre de llum màgica que anuncia tardor . Guardo la seva escalfor en el cor i anhelo els colors que s'acosten per recordar-me que el cicle de la vida no s'atura i malgrat vulguem mesurar el temps , mai el podrem retenir . Llum de setembre tan esperada . I mentre pugui guardar la llum de setembre a la retina , sabré que encara hi ha esperança.<br>
<br>
<a href="http://jocsdellum.blogspot.com/2015/09/llum-de-setembre.html#more">Més informació »</a>Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-12154418158654637702015-09-20T12:53:00.001-07:002015-09-21T00:55:37.148-07:00ERA TAN AZUL AQUELLA TARDE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh26Es7snQhj3IhMkrpyGm_hsCmvbdEdQER_1FYdz9MnrbwgoUInA1WbEnM-y-bIVNdRko8Gnehy1IIUgz-8vlNXyk1JGrzSarE3QevQBhhIDNtwmgM1HwuFTS_ooURG6wXfyewASE1OC0/s1600/15.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="457" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh26Es7snQhj3IhMkrpyGm_hsCmvbdEdQER_1FYdz9MnrbwgoUInA1WbEnM-y-bIVNdRko8Gnehy1IIUgz-8vlNXyk1JGrzSarE3QevQBhhIDNtwmgM1HwuFTS_ooURG6wXfyewASE1OC0/s640/15.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
Quan miro el mar, tan bonic i de vegades tan salvatge , no puc evitar pensar en els exiliats , en els refugiats , en els fugitius de les guerres . Què passa amb nosaltres els humans , capaços de crear la música i l'art , de superar-nos fins a límits insospitats en l'esport, de crear bellesa i tecnologia , i capaços tan sovint de les pitjors atorcitats , del despreci per la vida aliena , de creure'ns en la possessió de la veritat absoluta , de pensar que som millors que els que són diferents. Quin Déu salvatge ha gosat crear aquesta vida per posar-hi també el seu infern? Com s'atreveix a deixar que en nom seu es cometin les més terribles atrocitats? Serà que no existeix? O serà que si existeix realment no té perdó de Déu? Miro el mar , tan bonic, i de vegades tan salvatge tan ple de vida i tan ple de mort.<br />
<br />
I llegeixo les paraules certeres, plenes de records , transformades en una bellesa crua , dura , de vegades amarga , de Daisy Gonzalez Broche, cubana de neixament i catalana d'adopció , recordant el seus , els que com en tantes altres parts del món també van haver de fugir per un mar tan bonic i tan salvatge com el nostre.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
"Era tan azul aquella tarde que dolía ..........</div>
<div style="text-align: center;">
........ como si no hubiera ahogados en mi tierra</div>
<div style="text-align: center;">
como si no comieran los peces."</div>
<br />
<i>Fragment del poema nº 74 del llibre De lo Breve , de lo Ubicuo"</i>Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-30943865823797296662015-09-12T09:55:00.002-07:002015-10-19T07:43:46.986-07:00LA POESIA ERA A TANTS LLOCS<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUOjsITR8dbkD1cfdMk-mFy1RtgwdD2P3nJythyphenhyphens4S_pA7-0yN5rDn4o_Mp0ul0mBYexpypqmkoeq_vMXq79BVnIVw9H5HfcGncvsiPL6sTKPEUItqAYCkEo0i9z_WQrJB6myCSYSJwE4/s1600/20783040022_eff0687f42_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="401" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUOjsITR8dbkD1cfdMk-mFy1RtgwdD2P3nJythyphenhyphens4S_pA7-0yN5rDn4o_Mp0ul0mBYexpypqmkoeq_vMXq79BVnIVw9H5HfcGncvsiPL6sTKPEUItqAYCkEo0i9z_WQrJB6myCSYSJwE4/s640/20783040022_eff0687f42_o.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
De vegades, tenim la bellesa tan tan a prop que se'ns distorsiona. Algunes persones , amb anys i motxilles a l'esquena , saben com convertir l'amargura i el dolor en paraules capgirades que se'ls hi escolen pel somriure i se'ls hi transformen en vida viscuda , en dolorosa bellesa , en fragments de pedres plenes de arestes , esmicolades, passades pel sedàs de l'incoformisme , transmutades definitivament en poesia.<br />
<br />
<br />
Aquest és un fragment del poema nº 79 del poemari " De lo Breve , De lo Ubícuo" de Daisy Gonzalez Broche , que de tan a prop que està , de vegades s'em distorsiona la seva bellesa.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
"A veces veo guirnaldas de rosas cosidas a tus alas</div>
<div style="text-align: center;">
alas con las que juegas a volar sobre la piel de mis sueños</div>
<div style="text-align: center;">
sobre la madriguera de cualquier angustia"</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-89876604660357416522015-08-04T08:03:00.000-07:002015-10-19T07:43:54.549-07:00I UN ESPAI PETIT PER VIURE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7sNjd0UYzwAikImuhbhtZq104fZ0cZSAlGrXqFdzZ5Wsol6HxCxH0Kry9WtNUaLXoJwlwI4bkG_OP7ICPTNVTHJOYppOhfmYEOThyUqrJ3NsNdY6BRCxmRn6hb7xHqri-mgjeXi4fTKE/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7sNjd0UYzwAikImuhbhtZq104fZ0cZSAlGrXqFdzZ5Wsol6HxCxH0Kry9WtNUaLXoJwlwI4bkG_OP7ICPTNVTHJOYppOhfmYEOThyUqrJ3NsNdY6BRCxmRn6hb7xHqri-mgjeXi4fTKE/s400/1.jpg" width="375" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
A certa edad l'espai i el temps vital de les dones es converteixen en aliens. Pertanyen quasi per complet als altres, als fills, als pares, a la feina , a les obligacions ........... Tinc la sort de tenir un espai suficientment gros com per no asfixiar-m'hi , però de vegades aquest espai també em roba temps que podria ser propi i no ho és . Moltes vegades i , segurament per culpa de l'educació rebuda, "perdem" massa temps en les feines de casa . Som cuineres, cambreres, infermeres, senyores de la neteja, agenda pròpia i dels altres, despertador, taxistes, jardineres, perruqueres, personal shoppers, psicòlogues, professores de tota mena de matèries que moltes vegades no dominem, conselleres, oients atentes , explicadores de contes, administradores i directores de tot un desori que , tenim la impressió crec que equivocada , de que sense nosaltres no funcionaria . Tot a temps parcial , es clar, i ja se sap que el temps és relatiu , sino , com s'explica que després de tot aixó , i de excercir la nostra professió tan bé com puguem , encara ens quedi temps per fer fotos, veure películes, llegir algún llibre, veure teatre, anar a algún concert o escriure per endreçar les neurones. Fet i fet, quasi sempre hi posem ganes i potser fins i tot, de vegades ens agrada fer-ho i si ho mirem be, ens adonarem que només depén de nosaltres concedir-nos un temps i un espai petit , exclusivament nostre, per viure.<br />
<br />
<br />Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-8341505081003409152015-07-30T09:25:00.002-07:002015-10-19T07:44:06.457-07:00BUSCO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ2Kb1DHfSChZEaMeJ-l0zkHrPRdUQkYwmeK5dhS4ZsTQ5Js5TA4bVP0p61iatnyn0WzcRbMtwdpDeEq3z5gG5i33CYA1D-TBY1OknctFSWL1ZR_ugCuDFyY1VR1m19KmE4aRoYmB_-Rc/s1600/16317186274_c1bce7e6d5_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ2Kb1DHfSChZEaMeJ-l0zkHrPRdUQkYwmeK5dhS4ZsTQ5Js5TA4bVP0p61iatnyn0WzcRbMtwdpDeEq3z5gG5i33CYA1D-TBY1OknctFSWL1ZR_ugCuDFyY1VR1m19KmE4aRoYmB_-Rc/s640/16317186274_c1bce7e6d5_o.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Busco mars amb gust de sucre , busco flors de color blau, busco cels com de cotó i paraules que em transportin i nits blanques per somiar , busco llits amb sal i vida, busco sons per no oblidar, busco entendre algunes coses que potser no entendré mai, busco olors que de tan dolces se m'enganxin en el cor , busco històries oblidades en recons d'algun calaix . Busco llocs on algun dia potser algú m'hi trobarà.Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-637952871486272219.post-57833725145688784012015-07-22T04:04:00.002-07:002015-10-29T12:51:38.299-07:00CONFESSIONS A L'HORA MÀGICA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDPeHPALozqfgY49q4DnvyB1GYSHNOKtQN7RNbrLo2T-5IpTA7XMqHjOYJpoNCOYX8Q6RmPvj13ILW1BRaTnfbH2PuBacKwHBJtebvHhwr2aFIYRw08lI53SEc0aA3g_9agE5FSB4bV4A/s1600/10044189075_a2ece08e68_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDPeHPALozqfgY49q4DnvyB1GYSHNOKtQN7RNbrLo2T-5IpTA7XMqHjOYJpoNCOYX8Q6RmPvj13ILW1BRaTnfbH2PuBacKwHBJtebvHhwr2aFIYRw08lI53SEc0aA3g_9agE5FSB4bV4A/s640/10044189075_a2ece08e68_o.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
No m’agrada ser protagonista . Vaig nèixer al 1962, aixì que, feu càlculs. M’agrada la música country, el blues, el rock, Mark Knofler i els Beatles. M’emociono amb Llach i amb les lletres de’n Serrat . Admiro als que escriuen bé i detesto als prepotents. Em fan por els radicals. Sóc de llàgrima fácil en situacions tontes i de llàgrima difícil en moments transcendents. No necessito que em toqui la lotería, prefereixo la salut. M’agraden els capvespres. M’adormo amb les pelis d’acció , m’agraden les de gangsters ,les històriques, els drames socials i els íntims , algunes comedies, els musicals , Woody Allen i Cinema Paradiso. Necessito viatjar de tant en tant .No sé fer puzles ni montar clics de Playmobil . Odio cosir. M’agrada com escriu Mª Mercé Roca, ho fa, com ho feria jo si en sabés . No entenc la necessitat desmesurada d’acumular diners. Admiro als que saben acumular experiències i saben Viure amb majúscules. No se fer plans ni la llista de la compra, preferixo improvitzar. M’agraden els gossos però sé que en una altra vida seré un gat. Mai maltractaré a un animal i no puc soportar veure ningú que ho faci. Em perd la xocolata . Sóc curiosa, desordenada , sensible, nostálgica, inconstant, sentimental, emotiva, insegura, lluitadora, frágil , impacient, bona aprenent, tolerant , de vegades contradictòria...... No m'agraden les aglomeracions i si alguna vegada em perdo, em trobaran, si pot esser, allà on sempre és tardor.<br />
<br />
<br />Núriahttp://www.blogger.com/profile/00799830650938760298noreply@blogger.com0