A certa edad l'espai i el temps vital de les dones es converteixen en aliens. Pertanyen quasi per complet als altres, als fills, als pares, a la feina , a les obligacions ........... Tinc la sort de tenir un espai suficientment gros com per no asfixiar-m'hi , però de vegades aquest espai també em roba temps que podria ser propi i no ho és . Moltes vegades i , segurament per culpa de l'educació rebuda, "perdem" massa temps en les feines de casa . Som cuineres, cambreres, infermeres, senyores de la neteja, agenda pròpia i dels altres, despertador, taxistes, jardineres, perruqueres, personal shoppers, psicòlogues, professores de tota mena de matèries que moltes vegades no dominem, conselleres, oients atentes , explicadores de contes, administradores i directores de tot un desori que , tenim la impressió crec que equivocada , de que sense nosaltres no funcionaria . Tot a temps parcial , es clar, i ja se sap que el temps és relatiu , sino , com s'explica que després de tot aixó , i de excercir la nostra professió tan bé com puguem , encara ens quedi temps per fer fotos, veure películes, llegir algún llibre, veure teatre, anar a algún concert o escriure per endreçar les neurones. Fet i fet, quasi sempre hi posem ganes i potser fins i tot, de vegades ens agrada fer-ho i si ho mirem be, ens adonarem que només depén de nosaltres concedir-nos un temps i un espai petit , exclusivament nostre, per viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada