De vegades, tenim la bellesa tan tan a prop que se'ns distorsiona. Algunes persones , amb anys i motxilles a l'esquena , saben com convertir l'amargura i el dolor en paraules capgirades que se'ls hi escolen pel somriure i se'ls hi transformen en vida viscuda , en dolorosa bellesa , en fragments de pedres plenes de arestes , esmicolades, passades pel sedàs de l'incoformisme , transmutades definitivament en poesia.
Aquest és un fragment del poema nº 79 del poemari " De lo Breve , De lo Ubícuo" de Daisy Gonzalez Broche , que de tan a prop que està , de vegades s'em distorsiona la seva bellesa.
"A veces veo guirnaldas de rosas cosidas a tus alas
alas con las que juegas a volar sobre la piel de mis sueños
sobre la madriguera de cualquier angustia"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada