diumenge, 21 d’agost de 2016

MENTRE PLANXO




Mentre planxo, passen coses. Mentre planxo  el meu món canvia de sobte i el meu cap i el meu cor volen cap a altres vides . Poso Sabina que em diu "pero si me dan a elegir entre todas las vidas yo escojo la del pirata cojo con pata de palo....."  I la meva ment marxa cap a illes del tresor. Poso la radio (beneït internet) busco entrevistes de metges o d' artistes, d' escriptors, de fotògrafs, de músics, de cientifícs, d' investigadors, o de psiquiatres, de viatgers infatigables, de feministes i perquè no , de polítics. I mentre planxo,  la ment surt, per una estona, a viure altres vides . I jo  planxo i netejo , i recullo el que els altres desordenen (i ara em ve al cap aquell meravellós vídeo de Miguel Bosé "que vivan las mujeres" "que vivan las mujeres que dejaron de recoger lo que los demás desordenaron") i sóc infermera a estones i taxista a estones i psicòloga a estones i cuinera i .... tantes coses a estones !
I és que més enllà de la reixa hi ha les flors, i tampoc era tan difícil traspasar-la. I a estones planxo per viure altres vides , perquè viure no és planxar i planxar no és viure.





dimecres, 13 de gener de 2016

NOMÉS PER DIVERSIÓ


Estic en sequera fotogràfica des de fa dies , no trobo motius ni moments , poso la música i deixo que em guiïn  els Rolling Stones , Lluís Llach o Bruce Springsteen ,tan se val, tot per deixar-me portar a algun lloc, busco en els meus desordenats arxius fotogràfics, trobo uns arbres , sempre m'han agradat els arbres a l'hivern, tenen alguna cosa fantasmagòrica que m'atrau , i no sé, em deixo portar per tot plegat , encara que només sigui per passar l'estona. Però alguna  petita màgia si que deu tenir la fotografia, perquè , de sobte me n'adono  que el temps s'ha esfumat i s'ha emportat els mals esperits que em rondaven.

diumenge, 13 de desembre de 2015

QUERIDO ABUELO






Arribada a aquell moment de l'endreçada general , vaig trobar aquella postal que un dia tan tan remot vaig escriure ves a saber on , potser a l'escola , vigilada per una d'aquelles mestres sinistres que si no estaves alerta ja t'havien fotut el clatellot, o potser la vaig escriure a casa en algun d'aquells moments de nena solitària . Al trobar-la , una pila de sentiments i records se'm van tirar al damunt , alguns amagats, d'altres dolços, d'altres volgudament endreçats en un racó de la memòria remota per , a poder ser, no retrobar-los mai més, però que ara , apareixien , com fantasmes del passat que s'alliberen del seu empresonament .  Però el record de l'avi no era d'aquests, el record de l'avi és dels de l'home gran i bondadós que sempre en tenia una per fer-me riure , que se les enginyava totes per conjurar la malaltia i la pobresa  , que sabia com fer de la necessitat virtut i que també enterrava els seus fantasmes a cops de oblit voluntari.

I sí, "querido abuelo", nosaltres que tota la vida havíem parlat en català , ves per on , escrivíem en castellà, sempre escrivíem en castellà, als amics , a la família, a tothom, tots catalans escrivint en castellà . I és que l'època era així. De petita pensava que hi havien dues llengües a tot arreu , una per a parlar a casa i amb els que coneixíem i l'altre per l'escola, els llibres, la televisió, la ràdio i per aquella gent vestida de verd amb  aquell barret tan estrany i que em feien una mica de por. I no em sap greu parlar i escriure el castellà més o menys correctament , ans al contrari, tan de bo pogués parlar i escriure en més llengües , però hauria preferit aprendre'l d'una altra manera.

I és que, com Raimon,  jo vinc d'un silenci antic i molt llarg.





dimarts, 8 de desembre de 2015

PEDRES



Pedres  en el camí i pedres a les sabates,
pedres al ronyó i pedres a les butxaques,
pedres que punxen ,
pedres precioses que compren amors i pedres úniques que compren la vida ,
pedres de sal,
pedres pedretes ben rodonetes ,
pedres petites i pedres com roques,
quedar-se de pedra al saber la veritat,
tantes històries gravades en pedres i tantes pedres plenes d'història,
tenir el cor de pedra per tantes pedrades rebudes al cor
pedres , moltes pedres......

diumenge, 1 de novembre de 2015

POT SER ENCARA NO SE N'HA ANAT DEL TOT


De vegades sento la seva presència , quan menys m'ho espero , entra i surt sense fer soroll, potser es queda una estona dins una butxaca o enredat entre els meus dits, quan ploro sé que hi és, ell no ho sap però jo sé que hi és , o potser sí que ho sap i m'enreda. L'altre dia va venir, es va amagar rera la lluna i es pensava que de tan blanc no me n'adonaria , però sé que hi era, el conec bé i sé que li agraden les llunes . Apareix quan el necessito , de vegades en forma de pensament, d'altres en forma de sentiment, moltes en forma de cançó i algunes en forma d'aroma . I és que ja ho tenen això els àngels, que de tan que els necessitàvem quan vivien , no saben marxar del tot i ens ronden per ajudar-nos a viure.

diumenge, 18 d’octubre de 2015

A FALTA DE INSPIRACIÓ


Avui vull escriure al blog però no se m'acut res, veig fulles de tardor i no se m'acut res , miro els colors de la natura  i no se m'acut res , escolto aquella cançó que un dia em va fer saltar el cor i expandir l'ànima  i no se m'acut res , llegeixo aquella autora que escriu amb paraules precises perquè tot torni a tenir sentit i no se m'acut res, la llum càlida d'octubre entra per la finestra però no se m'acut res, i de sobte recordo aquella entrevista que li van fer un dia a la ràdio a aquell personatge, que no em cridava gaire l'atenció , que de tan excèntric el sentia llunyà i que va dir que ell tenia la clau de girar el taller. La clau de girar el taller era  aquella eina que no existia , però que als pobres aprenents de mecànic els feien anar a buscar en els seus primers dies de feina. Absurditats d'una època, espero que ja passada. Però pensant-hi bé, potser si que existeix la clau de girar el taller, i si algú , alguna vegada la troba, potser trobi la clau per viure.



dimarts, 29 de setembre de 2015

LLUM DE SETEMBRE


Setembre se m'escola entre els dits deixant enrera el rastre de llum màgica que anuncia tardor . Guardo la seva escalfor en el cor i anhelo els colors que s'acosten per recordar-me que el cicle de la vida no s'atura i malgrat  vulguem mesurar el temps , mai el podrem retenir . Llum de setembre tan esperada . I mentre pugui guardar la llum de setembre a la retina , sabré que encara hi ha esperança.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...