Avui vull escriure al blog però no se m'acut res, veig fulles de tardor i no se m'acut res , miro els colors de la natura i no se m'acut res , escolto aquella cançó que un dia em va fer saltar el cor i expandir l'ànima i no se m'acut res , llegeixo aquella autora que escriu amb paraules precises perquè tot torni a tenir sentit i no se m'acut res, la llum càlida d'octubre entra per la finestra però no se m'acut res, i de sobte recordo aquella entrevista que li van fer un dia a la ràdio a aquell personatge, que no em cridava gaire l'atenció , que de tan excèntric el sentia llunyà i que va dir que ell tenia la clau de girar el taller. La clau de girar el taller era aquella eina que no existia , però que als pobres aprenents de mecànic els feien anar a buscar en els seus primers dies de feina. Absurditats d'una època, espero que ja passada. Però pensant-hi bé, potser si que existeix la clau de girar el taller, i si algú , alguna vegada la troba, potser trobi la clau per viure.
M'agrada mirar la vida darrera una càmera de fotos. Aquest blog no té més pretensió que expresar pensaments, emocions , somnis , deixar fluir les paraules que em suggereix cada foto i que de vegades, m'està demanant a crits sortir , per simplement , endreçar una mica les neurones i passar una bona estona amb mi mateixa i amb qui ho vulgui compartir.
diumenge, 18 d’octubre del 2015
A FALTA DE INSPIRACIÓ
Avui vull escriure al blog però no se m'acut res, veig fulles de tardor i no se m'acut res , miro els colors de la natura i no se m'acut res , escolto aquella cançó que un dia em va fer saltar el cor i expandir l'ànima i no se m'acut res , llegeixo aquella autora que escriu amb paraules precises perquè tot torni a tenir sentit i no se m'acut res, la llum càlida d'octubre entra per la finestra però no se m'acut res, i de sobte recordo aquella entrevista que li van fer un dia a la ràdio a aquell personatge, que no em cridava gaire l'atenció , que de tan excèntric el sentia llunyà i que va dir que ell tenia la clau de girar el taller. La clau de girar el taller era aquella eina que no existia , però que als pobres aprenents de mecànic els feien anar a buscar en els seus primers dies de feina. Absurditats d'una època, espero que ja passada. Però pensant-hi bé, potser si que existeix la clau de girar el taller, i si algú , alguna vegada la troba, potser trobi la clau per viure.
Etiquetes de comentaris:
escriure per endreçar les neurones,
fulles,
hojas,
inspiració,
otoño,
tardor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bonita imagen..un saludo desde Murcia....
ResponEliminaMuchas gracias !! Un saludo
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaBonita imagen..un saludo desde Murcia....
ResponElimina