De vegades sento la seva presència , quan menys m'ho espero , entra i surt sense fer soroll, potser es queda una estona dins una butxaca o enredat entre els meus dits, quan ploro sé que hi és, ell no ho sap però jo sé que hi és , o potser sí que ho sap i m'enreda. L'altre dia va venir, es va amagar rera la lluna i es pensava que de tan blanc no me n'adonaria , però sé que hi era, el conec bé i sé que li agraden les llunes . Apareix quan el necessito , de vegades en forma de pensament, d'altres en forma de sentiment, moltes en forma de cançó i algunes en forma d'aroma . I és que ja ho tenen això els àngels, que de tan que els necessitàvem quan vivien , no saben marxar del tot i ens ronden per ajudar-nos a viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada